Punxó de Rosen
Sonda-punxó fi i llarg, amb la punta afilada i lleugerament corbada o angulada, sense mandíbules ni tall, muntat en una canya prima.
Com s'utilitza
S'utilitzava per palpar i mobilitzar suaument l'estrep fixat en l'otosclerosi (mobilització indirecta), balancejant-lo per trencar l'anquilosi òssia; avui dia es manté com a sonda-punxó general en microcirurgia de l'oïda mitjana, per explorar la mobilitat de la cadena ossicular i manipular l'articulació incudoestapedial.
Consell clínic
Samuel Rosen va revifar la mobilització de l'estrep el 1952, a partir de l'ensenyament de Lempert; la mobilització purament mecànica es va abandonar després a favor de l'estapedectomia (1956) perquè la fixació recidivava sovint, però el punxó com a eina de palpació i manipulació fina continua sent estàndard en cirurgia d'oïda.
Fonts
Aquesta fitxa forma part del catàleg d'Instriq, investigat i redactat per especialitat a partir de cerca web real -- mai generat o inventat sense verificació --, i revisat de forma escèptica i independent abans de publicar-se. Com es redacta aquest catàleg.
Historial
Afegit al catàleg el 2026-10-25.
Dates derivades de l'historial públic de control de versions del projecte a GitHub, no d'un registre d'edicions col·laboratiu en viu.